Meritxell Falgueras, jove Nas d'Or 2008 de Catalunya, reflexiona a propòsit de la crisi i el sector del vi i de com haurien de reaccionar, segons ell, els diferents actors involucrats.
Els vins de gamma mitjana, si segueixen amb el seu màrqueting tradicional els donarà la crisi als morros. Sí, aquestes cellers que encara creuen que el seu comprador ideal és l'home madur amb possibles. Aquest home ja és d'una altra generació i els que queden el metge els ha prohibit beure vi. És el passat. Les dones, els joves, sembla no ser un mercat digne. I s'equivoquen. Són el futur. I en un moment de crisi, un mercat molt a tenir en compte. Per obrir, per expandir-se, per crear tendència. Una altra manera d'encarar la cultura del vi: divertida, atrevida i desenfadada. No més noms nobiliaris que li donin pedigrí al vi. No més presentacions antigues rococó. No més beure és cosa d'homes. Els singles són els que gasten més al costat de les dones amb èxit, els homosexuals i els joves yuppies. ¿Exagero? No, crec que ha estat el vi a Espanya el que s'ha fet la seva pròpia llit desterrant a gran part del mercat. Utilitzant un vocabulari difícil, no atenent a la sensibilitat dels seus consumidors i dotant d'un aura mística al vi.
Si senyor, no es pot estar més d'acord. Evidentment estem parlant de mentalitats, de formes de fer, que són tan part de la cultura del vi, com les maneres de produir-lo. Si els productors estan incorporant de manera ràpida i natural la tecnificació dels processos de producció, si estan al dia de l'evolució tecnològica en el que els fa i si estan invertint recursos gens menyspreables per a aquest canvi, per què no seguir per aquesta mateixa via mental fins a arribar al canvi també en les formes de comunicar? El productor s'identifica en cos i ànima amb el seu producte. El vol com a un fill i vol que quan algú ho provi s'emocioni tant com ell produint-; busca una identificació. El canvi ja és de dins cap a fora. Primer el vi, després les ampolles i ara la imatge. Els nous llenguatges, que Meritxell des de la seva joventut i experiència reclama, són encara aliens a una bona part de la societat. És normal. Com va dir l'oncle Albert, a mesura que passa el temps descobreixo que és molt més fàcil deconstruir un àtom que un prejudici. I en aquesta tasca titànica, de vegades desesperant estem. Al millor estil Matrix, de vegades ens agradaria que existís aquest canella que et connectes al clatell i et posa al dia! Per més ciència ficció que veiem en aquestes imatges, ens estan parlant del que hem de fer, del desafiament d'aquests temps. El que val, juntament amb els diners, és la capacitat que tinguem d'actualitzar el nostre coneixement. I en aquesta actitud ens trobem.
