El sector de la vinya i el vi de Catalunya està en condicions de desenvolupar estratègies innovadores per promocionar i comercialitzar els seus productes de manera de tenir un millor posicionament i major abast del que tenen sobretot dins de les fronteres catalanes i espanyoles. Recordem que el 70% del que es produeix s'exporta.
Per què? Perquè és un gran productor de coneixement o si parlem de vi-teràpia és un gran productor d'autoconeixement. Que un grup sigui capaç de crear i distribuir coneixement és fonamental per a la seva supervivència però no és tot. Pot morir aixafat pel seu pes sense haver sabut què fer-ne.
En aquest sentit el temps convertit en tradició pot ser el pitjor enemic, un llast que impedeixi dur a terme salts vitals dins de la tecnocultura en què vivim. I que allunyi cada vegada més als joves d'una cultura que senten arcaica, erudita, per als més grans, que cobra sentit dins de litúrgies familiars que s'imposen i que anant encara una mica més a fons saben a hòstia i carreguen de culpa.
Després d'escoltar a María Jesús Salido comptar les fortaleses del sector i els resultats de l'estudi sobre vi i joves presentat pel Observatori Espanyol del Mercat del Vi , sembla raonable pensar que estan donades les condicions per actuar en clau col · lectiva i que no es pot esperar un minut més, ja sigui a veure qui fa abans les coses (que es cremi un altre) o que succeeixi un miracle.
Dins del col · lectiu productors de vi a Catalunya ja hi ha cellers que donen passos innovadors en les seves estratègies de posicionament davant dels seus promotors: amants del vi, venedors, restauradors, importadors, agents de vendes dins i fora de fronteres.
Somosene va estar en aquestes jornades d'innovació de Debatdevi presentant el cas pràctic Cingles Blaus , un celler jove, moderna i mitjana empresa de Cornudella de Montsant, que va acceptar integrés codis de dues dimensions en les etiquetes per buscar un posicionament que la identifiqui amb un estil de vida, amb una actitud.
Creiem que els seus parells, la resta de cellers que comparteixen DO, territori i altres elements que poden arribar a compondre una identitat cultural, haurien d'analitzar el que fa aquest celler, perquè va decidir aquesta estratègia i de quina manera tots poden valer-se de les millores que proposa gràcies a ser la primera a córrer els riscos i experimentar. Això és INNOVAR : quan l'acció d'un particular pot ser beneficiosa per al col · lectiu on actua.
Els codis de dues dimensions són eines tecnològiques, xafarderies, gizmos, ideals per filar comunitats de pràctiques i accions col · lectives de promoció i comercialització. En l'acció col · lectiva es distribueix el cost d'oportunitat i es potencia el benefici.
Crec que el que cal seguir tractant són les idiosincràsies. Aprendre a treballar des del col · lectiu i saber que cada vegada més les empreses que sobrevisquin seran les que soles, o millor, agrupades sota un determinat paraigua siguin capaços d'agregar valor al col · lectiu. Progressivament deixarà de cotitzar l'acció individual especulativa i triomfaran les accions col · lectives generadores de valor.
