Dimecres passat vam anar a la presentació, al Citilab de Cornellà, de "La Boval i altres històries de vi ", un documental de Zev Robinson que posa el lent sobre les dificultats de supervivència d'una varietat única, típica de la regió d'Utiel -Requena, que fins fa molt poc servia per fer vi peleón.
És una mirada independent, d'algú que no té interessos creats en el món del vi excepte la seva pròpia passió, que no pot evitar, vivint en un país la cultura passa per les vinyes i la producció de vi des de temps immemorial.
Aquests són els meus apunts sobre el que vaig veure i vaig sentir:
1) la importància de la promoció de varietats autòctones com una manera de lluitar per la diversitat en l'expressió del vi i esmorteir el pes de les varietats globalitzades.
2) la importància de promocionar la marca Espanya més que una DO en particular que pot matar a la resta. Cas típic Rioja. Podríem preguntar-nos en aquest cas quant bé li fa al vi espanyol en general en la seva conquesta de mercats internacionals però també a nivell nacional, la manera com s'imposa la marca Rioja. En el mercat internacional però suposo que en l'espanyol també, el consumidor paga millor un rioja mediocre que un vi excel · lent de per exemple Utiel-Requena.
3) segons el que van comptant els viticultors més veterans de la zona, ells han fet el sacrifici de pagar als seus fills els estudis per sacaralos del camp, tasca que senten molt ingrata, dura i cada vegada menys remunerada.
4) Espanya com a país productor de vi es caracteritza encara per fer primer els vins i després considerar com vendre'l. Sembla que es confirma una vegada més que se sap fer vi però no com transformar-lo en un negoci pròsper.
Sembla que aquest documental no ha caigut del tot bé entre les autoritats del consell regulador cosa quue no és aliena al món del vi en general a Espanya: no hi ha espai real a l'autocrítica com una de les vies de detecció de problemes per després solucionar-los.
Després de veure aquest documental torno sobre la necessitat de preguntar sobre l'origen de les DO i els consells reguladors i de com afecten a la veritable i lliure expressió de les diferents varietats, terres i viticultors.
Aquests són els cotilles que els productors de vi natural rebutgen i és per això entre d'altres motius que els seus vins són catalogats com vins de taula i no s'apunten a cap DO que pot ajudar-los a ser identificats, però que a canvi pot condicionar en excés la creativitat de la terra, el raïm i l'home.
Em sembla que són els desafiaments que tenim les persones en la nostra vida quotidiana desenvolupada en societats de mercat: com lluitar contra una estandardització que ens empobreix sense donar-nos res a canvi?
Salut!
