Montevideo estava deserta. Era carnestoltes i encara que les coses no estan per malbarataments les persones van disparar a la recerca del mar. Per sort el clima havia canviat i es podia respirar. Corria un brisa fresca que em deixava caminar a la recerca del reconeixement morbós d'una ciutat que vaig deixar fa deu anys quan ni les milongas ni el vi feien furor.
Ja en viatges anteriors havia constatat la volta del tango. Les milongues, llocs semiclandestins per ballar, apareixien com fongs després de la pluja. La gent jove però molt jove va prendre les pistes i va renovar la litúrgia tanguera. Sense parlar-se, es canvien les sabates de carrer pels de ball (de sola per a lliscar l'home, de taló amb polsereta d'escàndol la dona) i es diuen amb la mirada a través de gestos gairebé imperceptibles, no tenen 30 anys i suren amb naturalitat sorprenent portant ritmes molt complicats.
També fan música i van apareixent grups joves excel · lents, que senten el tango fins al cuore i et commouen fins a les llàgrimes. Em fa ràbia, perquè no es ballar i entre els meus talents no hi ha el de recordar les lletres. Però la memòria, aquesta cosa misteriosa que portem dins gairebé sense controlar, em regala moments emocionants i em fa sentir que podria conquerir el món armada amb un bandoneó i un bon Tannat .
A la milonga es beu whisky, però crec que el tango marida molt bé amb vi.
En aquest costat uruguaià del Riu de la Plata sens dubte marida amb l'elegància que les noves generacions de van venir estan aconseguint aportar a la Tannat. Aquesta varietat va arribar a l'Uruguai procedent de França (Madiran) de la mà de Don Pascual Harriague i al principi estava associada a vins, diguem, lluitadors, rústics, que costava passar.
Des de fa gairebé dues dècades, més o menys quan estaven naixent les noves generacions que renovarien el tango rioplatense, els cellers uruguaianes van prendre la decisió de convertir-se en ambaixadores del país i per a això van emprendre el viatge de la reconversió i l'especialització en la varietat Tannat.
Avui dia aquests vins competeixen en les millors pistes del món per la seva qualitat i la condició de ser els únics en la seva espècie. Ningú passa indiferent per un bon Tannat uruguaià. Elegants, fins, fets amb cura artesà, hi ha un grapat de cellers que treballen amb baixa producció, sense regar ni aplicar fertilitzants, amb el cap i el cor llocs en què cada gota del seu vi commogui per la seva sinceritat i qualitat.
Aquell dilluns de carnaval en què bufava la brisa fresca i la ciutat estava semi deserta, el meu germà de vida, Carlos Pascual, ens va portar a la llibreria Pur Vers situada en un palauet en plena Ciutat Vella al carrer Sarandí des de fa un temps vianants, a beure vi mentre ens desgarrábamos amb cada acord que ens regalaven els de La Mufa , un quintet de trenca i raja, que segons diu Borges, pot desgarrarte amb el so d'una guitarra ...
